Impressionant veure en els videos com se'ns va escoltar cada volta que marcàvem. Entre la incredulitat per el que estàvem veient, la emocío i la eufòria és impossible descriure tot el que vaig sentir al Camp Nou aquell dia.
Dos temporades després vam tornar a guanyar en el Camp Nou (1-2) i jo no vaig poder anar a Barcelona. Vam eixir uns amics i jo a pitar amb el cotxe i vam anar a la Plaça Major. Ja no va ser el mateix que la victòria del 98.
Ens hem acostumat a estes coses.
para equiparar una celebración espontanea y una explosión de alegría como aquella probablemente haya que conseguir algún título.
Jo pense que tot i guanyant un títol, no tornaré a sentir el mateix que aquella màgica nit del 24 de maig. Guanyar un títol ja no és tan impensable ni meravellós com el fet d'ascendir a Primera, sobre tot per als que portàvem anys seguint al Vila-real.
